logotip vectorial horitzontal de la Fundació Nous Horitzons

Revista Nous Horitzons

La història de la revista

La Revista Nous Horitzons (primerament "Horitzons") durant el període 1960 a 1975 ocupa més de mil cinc-centes pàgines, amb molt poques il·lustracions. L'esforç material és considerable si tenim en compte les condicions en què es feia la revista: en plena clandestinitat i imprimint-se a l'estranger (fins el 1972). La iniciativa va comptar amb la participació dels sectors intel·lectuals del PSUC, entre els quals figuraven Manuel Sacristán, Josep Fontana, Josep M. Jaén Teixidor, Jordi Solé Tura i d'altres. En cert sentit, podem dir que el precedent immediat de la revista fou "Quaderns de Cultura Catalana", publicació ciclostilada que aparegué entre 1957 i 1960 a Barcelona sota la direcció de Josep Fontana.

Les etapes de l'època clandestina de la revista són les següents:


Primera etapa: quart trimestre de 1960- tercer trimestre de 1961

El nom de la revista és "Horitzons" i el seu responsable, Francesc Vicens. Va ser legalitzada a Mèxic, on fou impresa fins al número 3 de "Nous Horitzons". La periodicitat prevista era trimestral. Se'n publicaren quatre números. Francesc Vallverdú fou l'encarregat d'organitzar una mena de "redacció cultural" a l'interior i entrà en contacte amb intel·lectuals independents (Josep M. Castelet, Joaquim Molas, Jordi Carbonell, etc.). El nucli de redacció era a París (Pere Ardiaca, Solé Tura, Francesc Vicens, etc.). La revista era corregida per Enric Roig i Querol - nacionalista exiliat a París-, el qual tenia a càrrec seu una secció titulada "Problemes de la llengua".

Segona etapa: primer trimestre de1962 - quart trimestre de 1966


Dificultats del registre de Mèxic (on es publica una revista dita "Horizontes") obliguen a adaptar la capçalera "Nous Horitzons". Dins d'aquesta etapa de cinc anys incloem els set números compresos entre el número 1 de "Nous Horitzons" i el 8 (amb el doble, el 5-6), d'aparició molt irregular. Les causes d'aquesta irregularitat són: 1) detenció a Barcelona de Pere Ardiaca (desembre de 1962), secretari de propaganda del PSUC; 2) majors facilitats de publicar en català a l'interior (els intel·lectuals independents aviat deixen de col·laborar-hi i els mateixos intel·lectuals del partit se'n desentenen); 3) crisi interna del PSUC que afecta a F.Vicens i J. Solé Tura (1964). Precisant més, podem distingir en  aquesta etapa dos períodes: a) el primer (núms.1 a 4), encara a càrrec de F.Vicens, és una clara continuació, malgrat la irregularitat en l'aparició dels antics "Horitzons"; b) el segon (núms. 5-6 a 8), amb l'absència de col·laboracions de Barcelona, dóna a la revista un caràcter d'òrgan de partit. Finalment, cal afegir que la revista tenia una difusió molt restringida a l'interior per les freqüents requises del servei de correus.


Tercera etapa: primer trimestre de 1967 - tercer / quart trimestre de 1971


Aquesta és "l'etapa d'or" de l'època de la clandestinitat. La regularitat és bona: quinze números en cinc anys, del número 9 al 23. La direcció del partit havia encarregat a una redacció de l'interior la responsabilitat de la revista: el director era Manuel Sacristán; el secretari de redacció, Francesc Vallverdú; i la resta del consell era integrat per Giulia Aidonolfi, Josep Fontana, Xavier Folch, Josep Ferrer i Josep Termes, entre d'altres. Funcionava també un nucli de redacció a París. Entre els col·laboradors més habituals de l'exili cal esmentar Rafael Vidiella i Teresa Pàmies, amb nombrosos pseudònims. Alguns redactors de l'interior comencen a col·laborar amb nom propi: Manuel Sacristán (num. 10), Josep Fontana i J.R. Capella (núm. 12), Francesc Vallverdú (núm. 15). La revista té més bona difusió, perquè es reprodueix a Catalunya: els clixés es feien a França i es passaven a l'interior.


Quarta Etapa: Gener 1972 - setembre 1976


Comprèn dels números 24 al 32. La revista es fa totalment a l'interior, però no en tipografia. Pere Ardiaca en va ser el responsable. Els secretaris de redacció foren Joaquim Sempere i, després, Rafael Ribó. Altres redactors: Teresa Pàmies, Feliu Formosa, Francesc Vallverdú, entre d'altres.

Amb aquesta etapa s'acaba la clandestinitat. A partir d'abril de 1977 la història de "Nous Horitzons" enceta un altre període:

Cinquena etapaabril 1977  (número 33) - gener-març 1982 (número 78)


Nous Horitzons en la legalitat incorpora plenament temàtiques referents al feminisme, l'ecologisme, el moviment gay, el pacifisme, els nous moviments socials, alhora que manté i aprofundeix les temàtiques clàssiques d'una publicació marxista. Junt amb les propostes programàtiques per a la reconstrucció nacional de Catalunya (sobre sanitat, funció pública, ensenyament, seguretat...) es tradueixen articles publicats en altres revistes de pensadors marxistes italians, francesos i anglesos, fonamentalment.

El febrer de 1978 s'incorporen al Consell de redacció Francesc de Carreras, Jordi Guiu i Laura Tremosa. L'abril de 1979 s'hi incorporen Pau Bordonava, Jordi Borja, Leandre Colomer, Joaquim Horta, Antoni Segarra i Jordi Vives. En el número 56, de setembre de 1979, la revista adopta una nova fórmula i un nou format més gran.


Sisena etapa: del número 79, abril-maig-juny 1982, al número 111, abril 1989


Director responsable: Ramon Espasa. Consell de redacció: Joan Botella, Francesc de Carreras, Josep M Colomer, Emili Gasch, Oriol Ramis, Ignasi Riera, Francesc Roca, Laura Tremosa, Francesc Vallverdú, Manuel Vázquez Montalbán i Ricard Vinyes. Director periodista: Andreu Claret. Març-juny 1985 (núm. 94) s'afegeixen al Consell de redacció: Josep Chabàs, Eduard Jiménez, Miquel Molins, Emili Muñoz i Mariona Ribalta. Directora periodista: Marta Corcoy. A partir del número 83, març-maig 1983 canvia la portada, sota del títol de la revista apareix una sanefa. Durant aquest període es fan dues revistes per any, amb una periodicitat poc definida. Es realitzen homenatges a Karl Marx, a Antonio Gramsci i a Gregorio López Raimundo.


Setena etapadel número 112, abril 1989, al número 162 de 2001


Al llarg d'aquest extens període el director és  Francesc Roca. El Consell de redacció va anar variant al llarg d'aquests 12 anys; en van formar part Josep Lluís Atienza, Joan Botella, Francesc de Carreras, Josep Chabàs, Agustí Colominas, Joan Coscubiela, Ramon Espasa, Enric Franch, Emili Gasch, Andreu Mayayo, Eduard Jiménez, Miquel Molins, Emili Muñoz, Oriol Ramis, Mariona Ribalta, Ignasi Riera, Laura Tremosa, Francesc Vallverdú, Josep lluís de Villasante i Ricard Vinyes, entre d'altres noms destacats. Als darrers anys d'aquest període Josep Vendrell i Marc Rius realitzen les tasques de coordinació i planificació de la revista.


Vuitena etapa


Aquesta etapa va des del número 162 de l'any 2001 fins a l'actualitat. Aquest període es va caracteritzar per la renovació tant de la imatge gràfica (al número 166 de l'any 2002) com de lideratges, donat que el 2001 Ricard Fernández va substituir Francesc Roca com a director de la revista. En el número 169, de 2003, Joan Font substituïa Ricard Fernández com a director fins al número 177-178, de 2005, on Oriol Costa s'estrenava com a director, responsabilitat que ocuparà fins al 2007, quan Maria de la Fuente esdevé la primera directora de la Revista Nous Horitzons.

Durant aquest període han format part del Consell de Redacció: Dolors Camats, Jesús Contreras, Joan Font, Ricard Gomà, Gemma Jaumeandreu, Alfons Labrador, Roger Morales, José Antonio Noguera, Sara Moreno, Montserrat Pi, Marc Rius i Raül Romeva.  Actualment el Consell de Redacció el formen: Dolors Camats, Oriol Costa, Sandra Cruz, Maria de la Fuente, Maria Freixanet, Ricard Gomà, Alfons Labrador, Pablo Martinelli, Sara Moreno, Daniel Polo, Marc Rius, Raül Romeva, Josep Vendrell i Zaida Muxí. A nivell temàtic es produeixen variacions i s'introdueixen nous elements de debat de l'esquerra plural i transformadora com la utilització dels espais públics, la construcció europea, les rendes bàsiques, l'habitatge digne, les mobilitzacions socials i les qüestions de gènere entre d'altres aspectes. També s'incorporen debats oberts a la societat com l'elaboració de l'Estatut de Catalunya o el procés de pau d'Euskadi.  El 2008 la revista renova la seva imatge gràfica  en el número 187-188,  monogràfic sobre Cultura i Maria de la Fuente passa a ser la directora de la publicació. Al 2011 Maria de la Fuente deixa la direcció de la Revista Nous Horitzons i Oriol Costa passa a ser el nou director, s'incia la seva nova etapa amb la publicació del número 204 "Democratitzar la comunicació, comunicar la democràcia".

De 2013 a 2016 el director  de la Revista va ser en Miquel Àngel Essomba, actualment el director és en Marc Parés. El Consell de Redacció l'intregren: Marc Andreu Acebal, Jaume Bosch i Mestres, Dolors Comas d'Argemir i Cendra, Sandra Cruz Torres, Bet Font i Montanyà, Ricard Gomà Carmona, Gemma Lienas i Massot, Marc Rius Piniés, Marc Parés, Ghasan Saliba Zeghondi i Jordi Vaquer Fanés.

*Per saber-ne una mica més consulta a continuació l'article  Atles de la revista Nous Horitzons (1960-1977)  publicat al número 198 de la Revista Nous Horitzons: Heinrich Böll i el compromís Polític. Eines de reflexió política, escrit per Francesc Roca

Vull donar

Contacte

fundacio@noushoritzons.cat934 123 393
linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram