logotip vectorial horitzontal de la Fundació Nous Horitzons

Escrits dels seus coetanis

Sobre l'expulsió de Joan Comorera - Pere Ardiaca i Martí

Amb motiu del 40 aniversari del Partit Socialista Unificat de Catalunya, ultra diversos treballs periodístics i informacions d'actes, s'han publicat alguns llibres.

Entre les publicacions hi ha un opuscle de Gregori López Raimundo: Què és i què vol el PSUC, i un extens interviu de Montserrat Roig a Rafael Vidiella 1. En aquests textos apareixen les respectives opinions dels autors sobre diverses actituds i posicions polítiques del qui va ésser primer Secretari General del Partit.(...)

Descarrega el document en format PDF

Comorera, torna a casa - Gregorio López Raimundo

El dia 10 d'abril es van traslladar a Barcelona des de Burgos les despulles de Joan Comorera, i van ser enterrades al panteó de la seva família al cementiri de Sant Andreu. Tot seguit es va celebrar un acte commemoratiu al Palau de la Generalitat, presidit per Jordi Pujol, en què intervingueren Josep Benet i Miquel Caminal, aquest darrer l'autor de l'excel?lent biografia de Comorera editada per l'editorial Empúries.(...)

Publicat a Treball, 1a. quinzena d'abril de 1985.

Descarrega el document en format PDF

"Introducció" a PSUC: per Catalunya, la democràcia i el socialisme - Gregorio López Raimundo

..) El PSUC, en fundar-se, havia fet seves les bases de la Internacional Comunista i dels Partits Comunistes però això no volia dir que fos ja un partit marxista-leninista. Li calia córrer encara un llarg camí. El fet el gran creixement del Partit entre 1936 i 1939 explica ja algunes incoherències, vacillacions, de part del Partit o dels seus dirigents més destacats, que es traduïren en intents escissionistes o d'apartar-lo de la seva postura marxista-leninista. Ja durant la guerra homes com Vilacuenca o Sánchez Marín abandonaren el PSUC i s'acostaren al socialisme d'Indalecio Prieto. Serra Moret va deixar el PSUC en exiliar-se a França. D'altres, com Del Barrio, Serra Pàmies, Aznar, foren expulsats a causa de les seves activitats fraccionals. El cas més greu però, es produí el 1949 i en fou protagonista Comorera, Secretari General. Convé tenir present que Comorera era un polític nacionalista que poc a poc adoptà posicions socialistes. En proclamar-se la República el 1931, Comorera vingué a Catalunya des de l'Argentina i es féu càrrec de la direcció de la USC (Unió Socialista de Catalunya), que era un petit grup d'intel·lectuals escindit del PSOE. Des d'aquest lloc jugà un paper important en el procés d'unificació que donà vida al PSUC. Comorera tingué també un paper molt positiu en l'enfortiment polític i el creixement del Partit durant la guerra civil. Entre el 1949 i el 1945 tingué també una activitat molt valuosa oposant-se als intents escissionistes de Serra Pàmies, Del Barrio, etc. En altres moments, però Comorera fou el portaveu dins el Partit de corrents i posicions nacionalistes. I quan s'allunyà la perspectiva de solució democràtica immediata per a Espanya a conseqüència de la guerra freda que seguí la II Guerra Mundial, intentà canviar el caràcter del PSUC i convertir-lo en un promotor de grups i partits que sota diverses etiquetes polítiques romandrien controlats pel PSUC. En veure que la direcció del partit rebutjava aquestes propostes, Comorera decidí la destitució dels altres membres del Secretariat, s'apoderà del diari i dels fons del PSUC a França i declarà la guerra al PCE amb qui va tallar tota relació. El PSUC, unit al voltant de Moix, Vidiella, Ardiaca i altres membres del Secretariat, s'oposà a Comorera; ell es negà a discutir les seves posicions i fou separat del partit. Comorera passà a Catalunya per convèncer les organitzacions de l'interior i tampoc no fou seguit. Quan al cap d'uns anys, fou detingut, no havia aconseguit encara que cap organització estès d'acord amb les seves postures. Fou condemnat a trenta anys i morí el 1958, a Burgos, on rebé l'ajuda solidària dels presos comunistes que el tractaren amb el respecte i la consideració degudes per la seva conducta antifranquista i pels seus mèrits en la fundació i consolidació del PSUC.

Gregorio López Raimundo, Introducció a PSUC: per Catalunya, la democràcia i el socialisme. Juliol de 1976

Descarrega el document en format PDF

Viscut a la Presó de Burgos - Manuel Moreno Mauricio

Nous Horitzons, núm. 32, segon i tercer trimestre de 1976.

Descarrega el document en format PDF

Comorera a la "Modelo" - Víctor Mora

Cap a finals de l'any 1956, Miquel Núñez, dirigent del PSUC que havia tornat clandestinament, des de l'exili, per reforçar l'organització d'un PSUC constantment copejat per la repressió franquista, va caure malalt. Va caldre treure'l d'Espanya. I va caldre, consegüentment, un substitut. Aquest fou un altre dirigent: Emilià Fàbregas. A mi i a A., que havíem entrat al partit sota els auspicis de Miquel Núñez, algú, no recordo qui, potser Miquel mateix, ens va parlar força bé de Fàbregas. Semblava que, exiliat a l'URSS, havia pres part en els combats de la Segona Guerra Mundial contra els nazis alemanys, i es deia que àdhuc havia saltat en paracaigudes, rera les línies enemigues, per lluitar amb els partisans. (...)

Publicat a Taula de Canvi, núm. 10, març-abril de 1978.

Descarrega el document en format PDF

Comorera a la presó Model - Francesc Vicens

Puc recordar exactament el dia que vaig veure per primer cop Joan Comorera: era el 22 de març de 1957, recordo també la llum grisa d'aquell matí fred, la seva imatge amb una boina de color blau fosc, mal afaitat, els ulls com dos petits punts plens d'energia darrera dels gruixudíssims vidres de les seves ulleres, els seus peus tan inflats que li calia portar espardenyes amb talls laterals per eixamplar-les. (...)

Descarrega el document en format PDF

Rafael Vidiella i Franch

Comorera tenia raó durant tota la nostra guerra, puix que defensava la línia política del PSUC sobre el caràcter de la guerra i la revolució; però gairebé sempre els mètodes que Comorera emprava per defensar tota la política del Partit foren molt perjudicials per aquesta política. I els mètodes o els mitjans per defensar una bona política són tan importants com la causa que s'està defensant. (...) En Comorera tenia un temperament molt dur, molt sectari, molt antipàtic -defectes gens propicis per a atreure aliats d'altres partits o organitzacions sindicals-, i, a més, era molt propens al treball personal i a imposar el seu criteri propi i molt ambiciós. (...)

Del llibre de Montserrat Roig, Rafael Vidiella, l'aventura de la revolució.

Descarrega el document en format PDF

Vull donar

Contacte

fundacio@noushoritzons.cat934 123 393
chevron-downplus-circle linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram