Fundació Nous Horitzons

Vall Fosca Activa es va presentar el 2003 davant de diversos mitjans i força expectació a la vall. A més de xerrades i reunions han participat al debat "La Vall Fosca. El cas paradigmàtic d'un creixement de muntanya: els projectes de les pistes d'esquí i la macrourbanització d'Espui" organitzat pel COAC (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya) el 2005. Han realitzat debats conjuntament amb DEPANA (Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural), han fet actes conjunts amb Red Montaña (Filià, maig 2006) i recentment han participat a la conferència a la UDL de Lleida per al seminari "Jornades sobre especulació urbanística i corrupció política als Països Catalans", que va tenir lloc el març d’aquest any. Contactes amb la Plataforma Vall Fosca Activa: vallfoscaactiva@yahoo.es i contactes amb el grup municipal, Alternativa Vall Fosca:alternativavf@yahoo.es.


Fundació Nous Horitzons: Quan i per què es constitueix Vall Fosca Activa?

Robert Baró: Es va constituir al 2003. Va ser fruit que no hi hagués ningú que fes cap moviment d’oposició. Fins llavors hi havia diferent gent que s’havia mogut presentant al·legacions o parlant amb la gent però no s’havia formalitzat un col·lectiu organitzat. El 2003 ens vam constituir, vam estar parlant, vam organitzar algun debat amb la gent de la vall i alguna altra activitat però tampoc hem fet massa moviment. Una vegada vam fer una sortida a Filià, una història que es muntava des de l’associació Red Montañas, on es pujaven a diferents pics de l’Estat espanyol per demanar que no s’especulés a la muntanya, nosaltres ens hi vam integrar. Les reunions que vam fer amb els veïns van sortir molt accidentades. La gent d’aquí dalt és molt “pro-pistes”. Aquí, fa uns anys, quan va sortir el projecte de les pistes, semblava que no poguessis dir res en contra, la gent se’t tirava a sobre d’una manera brutal. Havíem d’estar callats perquè s’ho prenien fatal.

FNH: Sobre la taula teniu temes com el projecte de macrourbanització a Espui. En què consisteix i quina és la postura de Vall Fosca Activa?

RB: La postura de Vall Fosca Activa és totalment contrària al projecte. Això és una qüestió engegada fa més de deu anys, amb l’alcalde que hi havia abans, de Convergència, en un ambient molt obscur, perquè ara comença a haver-hi gent jove a la vall, però abans, era diferent, la gent molt gran. Aquest alcalde va ordenar fer un estudi sobre la viabilitat de fer unes pistes d’esquí a Filià. ja des de l'any 85 aproximadament. Des de llavors va anar perseguint aquestes pistes. A la Vall no es feia res, ni s’arreglaven camins, ni es promocionava el turisme, només es pensava en fer pistes. L’Ajuntament va “regalar” un munt de terrenys a un constructor interessat en les pistes. En aquell moment es van comprar a 6 € el m² i ara els pisos que està fent FADESA valen 6.000 € el m². Actualment hi estan treballant, hi estan fent obres i està tot enlaire. Tant a dalt a les pistes en si, on estan construint el telecadira, com a la part de baix que és on van els apartaments. Espui és un poble de 100 persones a l’estiu, i de 20 a l’hivern. El projecte contempla que hi puguin caber 5.000 o 6.000 persones. Preveu construir-hi 900 vivendes, 2.400 places hoteleres, una sala de convencions per a 1.000 persones, un spa de 2.500 m², més de 2.000 places d’aparcament i una estació d’esquí amb 45 quilometres de pistes.

FNH: Alguns dels membres de Vall Fosca Activa vau endegar una via més municipalista presentant-vos a les eleccions sota el nom d’Alternativa Vall Fosca. Com valoreu l’experiència?
 
RB: Interessant, acabem tot just d’entrar-hi, a l’estiu no hem pogut fer feina, però bé. Cal destacar que una cosa és Vall Fosca Activa i l’altra Alternativa Vall Fosca. El que sí és veritat és que Alternativa Vall Fosca va sortir de Vall Fosca Activa, però hi havia gent de Vall Fosca Activa que no creia en el fet de presentar-se a les eleccions i ho va deixar de banda. Uns quants ho  vam fer i vam treure un regidor. Ara podem treballar des de l’Ajuntament, o almenys intentar-ho i donar la nostra opinió. Tenim tres anys i mig per fer feina i esperem fer-ne. Però tenim dos fronts de treball, l’Alternativa Vall Fosca i per altra banda la plataforma. Està clar que les dues coses són necessàries, perquè està clar que l’Ajuntament no ens deixarà molt marge. Van guanyar per majoria els socialistes i hem vist que no els interessa massa que pressionem, però nosaltres pressionarem igualment.

FNH: És rentable el negoci de la neu? És necessari obrir i ampliar pistes com les de les valls de Filià, Rus i Llevata, o, mirant més al nord, veieu positiu reobrir la Tuca a la Vall d’Aran? Com veieu la construcció de pistes de golf?

RB: Està clar que el negoci de la neu no és rentable. S’ha vist que Port-Ainé no pot, ni Espot,ni Tabascan... Només els interessa l’esquí i el golf per construir. Creiem que no s’ha d’ampliar cap pista, al contrari. Aquestes instal·lacions són deficitàries per si soles, i qualsevol ampliació va lligada a fer més apartaments lletjos, buits, ineficients. L’activitat s’hauria de basar en el medi que és el que ens caracteritza, produir productes ecològics, turisme rural. Tenim el Parc Nacional d'Aigüestortes, tenim una entrada molt maca amb el telefèric al Parc.
La infraestructura del golf no és tan gran com la que representen les pistes d’esquí, ni molt menys. Potser no és tan perjudicial, però és més del mateix, promoure un turisme lligat al golf no ens interessa. A part, hi ha problemes d’aigua a tots els municipis. Tant el golf com l’esquí representen destruir la màgia que tenia aquesta vall. La fauna, la flora, els ecosistemes, tot en surt perjudicat.

FNH: I deixant de banda els aspectes ecològics i de sostenibilitat, i centrant-nos en raons econòmiques i socials, són viables aquesta mena de projectes? Repercuteixen de forma positiva en l’economia i la societat autòctones?

RB: De moment, aquesta és una vall despoblada, trista, que necessita gent. Hi ha molta gent que ja li agradaria venir a viure a la Vall Fosca, però no poden trobar una vivenda i en part és pels preus de la vivenda, a causa de les segones residències que fan que pugin moltíssim i s’impossibilita que es pugui comprar res aquí a la vall. Si algun dia tiren endavant les pistes, l’spa, el golf, la gent que hi treballi, a part que tindran un treball precari, hauran de viure fora de la vall. Continuarà sent una vall morta. Aquí teníem una situació de partida molt bona i no s’havia de fer res per tenir un espai mediambiental únic. D’aquí 50 anys no podrem estar contents del que es va fer. Si haguéssim fet l’altravia, la sostenible, en podríem haver tret més profit. A més, cada vegada hi ha més gent jove que treballa amb la base de l’ordinador. Coses molt importants i molt bàsiques, com per exemple si tens una casa de turisme rural tenir una pàgina web, oferir-te al món global. Es podrien fer noves empreses de disseny, de creació de software, de mil coses si es volgués, si hi hagués la voluntat.

FNH: Quin és el vostre posicionament sobre altres projectes especulatius com l’Art of Living de Ribera de Cardós, la zona d’ampliació de Baqueira–Beret a Sorpe, o el projecte de FECSA–ENDESA al Congost de Monrebei?

RB: És exactament el mateix problema que Espui. El tema de Monrebei és molt fort. És molt fort que una empresa com FECSA-ENDESA, que patrocina el medi ambient, que es vanagloria d’això, que proposi un projecte com aquest a l’únic congost que ens queda verge, és molt fort. El fet que Joaquim Llena [el conseller d’Agricultura del Govern de la Generalitat, membre del PSC] estigui en aquests negocis mostra el que és aquest país, un país retardat. Alguns polítics, en lloc de venir a explicar i convèncer als ciutadans de quines són les polítiques noves ni ells se les creuen. Està molt malament.

FNH: Com creieu que es reben socialment les vostres reivindicacions, denúncies i postures?

RB: Aquí l’ecologista sempre ha estat l’enemic total. Perquè la visió és que l’ecologisme no els deixarà construir, no els deixarà créixer, no els deixarà utilitzar els terrenys. Fa molt el desconeixement; nosaltres no diem a la gent que volem que no facin res i que segueixen treballant amb rucs, ni molt menys, s’ha de buscar l’equilibri. Fins fa quatre dies no es veia ni “Telecinco”, perquè us feu una idea; igualment amb internet. També tenim una població envellida. Fa uns anys l’ecologisme era cosa de poca gent però ara és una qüestió de futur. No ho volen veure però d’aquí uns anys una aposta per aquestes vies ens beneficiaria a tots.