Fundació Nous Horitzons

La Comunitat Palestina de Catalunya és l’associació dels palestins i de les palestines residents a Catalunya i, al mateix temps, un espai de trobada amb la resta de la ciutadania catalana. La Comunitat és una associació laica, democràtica, plural i participativa; compromesa amb la defensa dels drets humans de les persones i amb el dret a l’autodeterminació dels pobles

Quines notícies teniu de la situació de Gaza? 

A més a més dels milers de morts i ferits i d’una economia i d’un país pràcticament arrasats, hi ha tota una sèrie de conseqüències que no són quantificables ni poden capturar les càmeres i que per això tot sovint passen desapercebudes per l’opinió pública. Em refereixo a la salut mental de la gent i sobretot de la canalla.

Després d’aquestes setmanes de bombardejos indiscriminats sobre la població civil, sovint amb bombes de fòsfor, tenim com a resultat una població terroritzada i molt castigada psicològicament. Ens dol enormement, ens omple d’una tristesa insofrible i d’una ràbia difícil d’expressar, veure com Israel ha destrossat la infantesa, la ingenuïtat i la salut mental d’una altra generació de xavals palestins.

Com valoreu la massiva manifestació del 10 de gener a Barcelona i les diferents mobilitzacions arreu de Catalunya? 

Les massives manifestacions arreu del país marquen un punt d’inflexió en la lluita pel reconeixement a Catalunya dels drets humans i del dret a l’autodeterminació del poble palestí. Tots els líders dels partits saben que ha estat la mobilització més massiva a Catalunya des de la guerra d’Iraq. Ho saben perfectament, malgrat que pocs ho diguin públicament. Però han pres nota i veurem un canvi d’actitud dels nostres polítics en endavant.

Les mobilitzacions han demostrar tres coses:

Que Catalunya és la capital del món contra la guerra. Hi ha un pòsit acumulat, una tradició, una sensibilitat i un teixit associatiu molt potent que ho fa possible, inclús quan la conjuntura obliga a mobilitzar-se contra pràcticament tots els poders fàctics, com ha estat el cas.

Que la mitologia que durant els anys 50, 60 i 70 va permetre justificar la neteja ètnica a Palestina, avui ja no serveix. Més enllà de minories ultra ideologitzades de certs sectors essencialistes del nacionalisme català, és clar que el gruix de la població considera  Israel un estat agressor, prepotent i criminal, de qui no en vol saber res de res.

Finalment les mobilitzacions han permès la irrupció en l’escena pública de desenes de milers de nous catalans del Magreb, l’Àsia central, el Mashreq i moltes zones del tercer món. El que passa a Palestina, que recordem-ho, ara mateix és la lluita més simbòlica dels pobles del tercer món, afecta d’una manera molt intensa i directa un sector rellevant de la població catalana, i caldrà tenir-ho en compte.

El moviment de solidaritat amb el Poble Palestí fa molts anys que treballa a Catalunya, però ara finalment s’ha aconseguit mobilitzar  molta gent arreu de Catalunya. Quina ha estat la clau d’aquestes  mobilitzacions? 

Sens dubte el principal factor mobilitzador ha estat la mateixa política criminal de l’Estat d’Israel. La gent estava escandalitzada i horroritzada i és per això que s’ha mobilitzat massivament.

L’aportació del moviment de solidaritat ha estat més important en termes qualitatius que no pas quantitatius. El moviment ha sabut en bona mesura canalitzar el descontentament i les mobilitzacions cap a una proposta política concreta, articulada a l’entorn de la campanya internacional pel boicot, les sancions i les desinversions contra Israel.

Pensem que en els propers mesos i anys notarem els resultats d’aquest treball qualitatiu de divulgació i de debat que cristal·litzarà en una campanya de boicot i sancions a Israel força potent.

Quins són els vostres objectius com a moviment de solidaritat amb Palestina a Catalunya i a l’Estat espanyol? 

La nostra proposta estratègica és impulsar a Catalunya i a l’Estat espanyol la Campanya Internacional pel boicot, les sancions i les desinversions contra Israel (Campanya BDS).

Per desplegar aquesta estratègia el primer objectiu que teníem i que hem assolit parcialment és el de generar un debat social sobre la necessitat de pressionar, sancionar i boicotejar l’Estat d’Israel.   

El següent objectiu és articular dues campanyes que permetin portar a la pràctica l’estratègia  de boicot que estem proposant.

En l’àmbit espanyol, molt probablement enfocarem la campanya en l’objectiu de suspendre el comerç d’armes entre els Estats espanyol i israelià, coordinadament amb la Red Estatal Contra la Ocupación de Palestina.

En l’àmbit català tenim pendent per al proper mes de març a Mallorca la V Trobada d’associacions d’amistat amb el poble palestí, i serà quan debatrem una campanya més concreta que farem extensible al conjunt del teixit associatiu català.

A escala internacional hi ha veus que comparen la situació de Palestina amb la de Sud-àfrica amb l’apartheid. Creieu que existeixen paral·lelismes? 

Aquesta comparació la fan especialment els companys sud-africans. El mateix Nelson Mandela recentment ha dit, en una carta adreçada a Thomas L. Friedman al New York Times, que l’apartheid que pateix el poble paletí és més dur que el que va patir el poble sud-africà.   

D’aquest paral·lelisme el que més ens interessa ressaltar és la necessitat que la societat civil prengui partit en l’assumpte. Com explicava recentment Sergio Yahni, durant massa temps hem deixat en mans de l’alta política i de la diplomàcia la resolució del conflicte i no ho han fet res. És hora de què la societat civil prengui la iniciativa i articuli una extensa campanya internacional de pressió i boicot, com en el seu dia es va fer contra el règim d’apartheid sud-africà, i fins que aconseguim que l’Estat d’Israel respecti el Dret internacional i les resolucions de Nacions Unides.

En què consisteix la Campanya BDS? 

A l’Estat espanyol fa tot just uns mesos que ens hem sumat a aquesta iniciativa internacional, però ja tenim diversos exemples i alguns èxits:

Boicot: recentment la cooperativa Abacus ens ha comunicat que deixa de comprar i vendre joguines israelianes.  

Sancions: diverses associacions d’Andalusia, amb la col·laboració d’entitats madrilenyes i catalanes,  hem portat als tribunals de l’Audiència Nacional vuit militars israelians tot acusant-los de perpetrar crims de guerra. En aquests moments els militars acusats no entren a Europa per por que se’ls detingui.

Desinversions: 340 professors i investigadors catalans han demanat al Departament d’Universitats, Innovació i Empresa de la Generalitat que deixi de fomentar relacions comercials entre Catalunya i Israel, mentre l’Estat d’Israel no respecti el Dret Internacional. La Conselleria ha acceptat la petició dels professors i estarem molt atents perquè així sigui.