Fundació Nous Horitzons

L'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) és una xarxa coordinada de persones i equips dedicats a l'activisme d'investigació. La seva investigació es concentra en el problema de les relacions Nord-Sud i en la creació de deutes entre comunitats durant l'actual procés de globalització. Aquesta xarxa es coordina i té el seu equip principal a la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya, al Campus de Terrassa

Fundació Nous Horitzons: Ens pots explicar que és i quins temes treballa l’Observatori del Deute en la Globalització?

IF: Ens agrada definir-nos com una xarxa de recerca activista. Una xarxa vinculada a la UPC, a la càtedra UNESCO, però que també té un peu en els moviments socials i el mon de les ong’s.
Ens dediquem a fer recerca sobre les relacions Nord-Sud, des d’una perspectiva critica i activista. Això d’activista és important perquè no només es tracta de posar sobre paper una visió política del mon sinó que això serveixi als moviments socials i les ong’s que estan treballant diversos temes. Els “nostres temes” són el deute extern i el que nosaltres anomenem els altres deutes: el deute ecològic, el deute social que generem des del Nord al Sud, és a dir, els impactes de les empreses transnacionals, els impactes de la inversió estrangera directa en els països del Sud, els impactes de polítiques militars, o de les polítiques econòmiques imposades pel Banc Mundial o el FMI, donant aquest visió de que no només ells deuen uns deutes que són legítims i que han de pagar sinó que nosaltres tenim amb ells un deutes ecològics i socials amb ells.


FNH: Des de l’Observatori fa temps que treballeu en la campanya Qui Deu a Qui?, ens pots explicat en què consisteix i quins són els seus objectius?

IF: L’observatori va néixer allà l’any 2000 com a demanda d’una campanya anomenada Xarxa ciutadana per l’abolició del deute extern. Al llarg de tota aquells campanya ens vam adonar que ens faltaven dades, que ens faltava reaccionar amb informació rigorosa i actualitzada als temes que estàvem treballant. En els anys posteriors l’Observatori va anar fent feina però la campanya va anar perdent actualitat i forces, el tema del deute va anar quedant abandonat. I l’any 2005 amb uns quants grups més ( Ecologistes en acció, Entrepobles I Justícia i Pau ) vam decidir tirar endavant una nova campanya. L’observatori s’inclou com un membre més en aquesta nova campanya Qui deu Qui?, que va començar al 2005 i que el principal objectiu és denunciar per una banda la il•legitimitat del deute extern i per l’altra denunciar que existeixen altres deutes ...i per això el nom de la campanya. La campanya fa bàsicament feina de mobilització i de pressió política. Són les tasques més fortes, les eines més fortes. Nosaltres aportem tota la feina de la recerca per la campanya. Ara mateix acabem de fer tota una sèrie d’accions contra el G8 i estem preparant una setmana d’accions contra el deute el mes d’octubre.

FNH: Com a Observatori heu col•locat sobre el debat temes com el Deute Il•legítim i el Deute Ecològic, ens pots explicar breument aquests conceptes?

IF: No són conceptes que ens haguem inventat nosaltres sinó que hem agafat el que ens deia la gent del Sud. Hem fet nostre el seu discurs. El tema del deute il•legítim es refereix a que els deutes que estem exigint que aquest països paguin en moltes ocasions, o gairebé sempre, tenen un origen que es podria considerar il•legítim. Tan t pot ser pel destí dels préstecs o per la forma com es van fer , el fet és que en el procés s’han comes irregularitats i fins i tot il•legalitats. Per exemple perquè aquests préstecs han anat a la compra d’armes, a governs dictatorials, etc. Però no també en qüestions més amagades com molts casos de projectes, mal anomenats de desenvolupament , que en realitat han tingut impactes socials i ecològics negatius o han afavorit a empreses transnacionals. L’exemple clau és el deute d’Equador. La major part dels seu deute es va generar per la construcció de les infrastructures petroleres que desprès es van cedir a empreses com Texaco o Repsol. Així la població d’Equador es queda amb els residus de l’extracció petrolera i amb el deute. I les empreses petroleres es queden amb la possibilitat d’extreure el petroli amb les infrastructures ja construïdes. I si ens posem a repassar tots els deutes veurem que molt bona part del deute es il•legítim. La nostra proposta és que facin auditories del deute des d’institucions com Nacions Unides o els governs.
El deute ecològic es correspon amb els impactes en el medi ambient que es generen des dels països industrialitzats però q els costos socials i ambientals recauen en els països del sud. Per exemple el canvi climàtic està afectant més als països més empobrits que nosaltres, les inundacions, el Niño, sequeres afecten més a comunitats rurals i menys preparades en tema d’infrastructures o a comunitats que simplement estan en ambits tropicals o mes desèrtics. La responsabilitat d’aquest canvi climàtic es bàsicament nostra. Ells paguen les conseqüències i nosaltres en som responsables. No només amb el canvi climàtic sinó també amb els residus, contaminació, vessaments de petroli.

FNH: La OMC i el Banc Mundial són objectius del moviment altermundista que sobre els que vosaltres també heu treballat, com valoreu la crisi política d’aquestes institucions?


IF: Són temes molt diferents. Pel que fa al BM és la institució que es va crear per reconstruir Europa i desenvolupar als països mes empobrits, però al llarg de 65 anys d’existència el que ha fet ha estat finançar els interessos dels països del nord. La bandera del BM són els grans projectes de infrastructures que en el fons el que volen es aconseguir recursos pels països rics, que cada cop necessiten consumir més. A part que és una institució absolutament antidemocràtica, qui més paga més vots té, en aquest cas els EUA. On el president l’escull el president dels EUA. Això s’està fent evident ara mateix, quan s’ha cessat al president Wolfowitz del BM per corrupció i s’està posant un altre nord-america amb el perfil gairebé igual. Per a nosaltres és una institució que no es pot salvar, és necessària perquè es important que hi hagi una institució internacional que vehiculi l’ajuda multilateral, que aporti recursos pel finançament del desenvolupament en els països del sud, això seria necessari però aquesta institució està massa corrompuda per dins. Les estructures son impossibles de canviar. La nostra proposta es fer borron y cuenta nueva.
Pel que fa a la OMC, això si que ha quedat en evidencia que els seus són els interessos dels països rics. Ara intenten tornar a donar-li un altra vuelta de tuerca i tornar a posar en marxa les negociacions per liberalitzar el comerç però per sort hi ha un grup de països emergent que s’hi oposen. És una institució una mica més democràtica que el BM perquè cada país té un vot i per tant es poden bloquejar decisions des de països africans, per exemple. Però com que el seu objectiu és literalment construir un lliure mercat molt més profund i més salvatge on els beneficiaris son aquells que estan en posició d’avantatge en els mercats internacionals, doncs la seva simple existència és una amenaça pels pobles del sud.

 FNH: Aquest més de juny ha tingut lloc la Cimera del G-8, quines activitats heu fet i quin balanç en feu?

IF: La veritat és que es difícil mobilitzar-se contra el G8 aquí perquè Espanya no en forma part ni les cimeres son aquí i el tema queda allunyat.
Sempre intentem fer alguna cosa per recordar a la gent que aquest no-institució, perquè és com un club informal, existeix i decideix per tots nosaltres. Aquest any vam fer una performance , una obra de teatre a Plaça Catalunya, el dia 7 de juny , que era el dia de accions globals. La performance denunciava la hipocresia del G8 respecte el canvi climàtic. Per una banda ens estan dient que el que hem de fer es créixer més, consumir més fet que ens porta sense cap mena de dubtes a empitjorar l’efecte hivernacle i per tant al canvi climàtic. La cimera la valorem com sempre. Són uns hipòcrites que s’omplen la boca i omplen els titulars de tots els diaris, que els segueixen d’una forma submisa, amb bones paraules. Que han promès no se quantes vegades que cancel•laran el deute, que duplicaran l’ajuda a Àfrica, que lluitaran contra la Sida i la malària. Cada cimera surt una declaració dient que lluitaran contra la Sida i la malària, i simplement no ho fan i ja esta. Aquells dies omplen els titulars i quan tu denuncies que no ho estàs fent, els diaris no et fan cas i ells queden bé i el món segueix igual de malament. Aquest any ho valorem més negativament per tota la repressió que hi ha hagut de les manifestacions. És un atac contra el dret de la manifestació.

FNH: Quin model de governança internacional proposeu com alternativa al G-8?

IF: El G8 és un model de govern dictatorial. El model alternatiu serien unes Nacions Unides reforçades, canviades de dalt a baix. Un sistema realment multilateral on tots els països tinguin igualtat de condicions alhora de prendre decisions, on no existeixi el dret de veto dels països mes poderosos i on s’incloguin sistema de democràcia més local i regional. On aquesta democràcia global pugui consultar o pugui derivar-se cap a òrgans de democràcia més participativa dins la societat civil organitzada o no organitzada pugui participar. Unes NU que puguin escoltar a la societat civil.

FNH: Com a Observatori participeu activament en el FSM, quin anàlisis en feu del seu present i futur?

IF: Estem en un bon moment en el Fòrum, tot i que tothom diu que està en crisi. El FMS ha passat ja el sisè aniversari i tot i que el primer model, que era simplement un espai de trobada i discussió, està esgotat, s’estan fent passos perquè tiri endavant. El fet que aquesta darrera edició hi hagués un dia dedicat a que els moviments socials parlessin d’estratègies comunes va ser molt positiu. Sé que a nivell global no ha funcionat però a nivell de deute ha funcionat moltissim. Ens va obligar de alguna manera a organitzar-nos prèviament i a preparar aquestes assemblees i que d’aquí sorgís una crida concreta a la mobilització per aquest octubre. Això ha afavorit l’enfortiment de la coordinació internacional de les xarxes de deute. Si amb nosaltres ha funcionat això vol dir que millor organitzat i articulat, i amb millor publicitat el FSM pot funcionar com un espai de difusió i de denuncia i com un espai de coordinació i de definició d’estratègies comunes. A més miro amb molt d’entusiasme la convocatòria que s’ha fet per organitzar un fòrum social català. El 2008 no hi haurà un fòrum social unitari sinó que serà absolutament policèntric i descentralitzat. Tindrem un Fòrum Social Català i això és molt bona noticia. Sóc molt optimista en aquest sentit.

FNH: Quin balanç feu d’aquests tres anys de Govern Zapatero sobre temes com el Deute o els Crèdits del Fons d’Ajuda al Desenvolupament (FAD)?

IF: En tot els aspectes al Zapatero li ha faltat un punt de valentia. Ha fet coses que han estat un avanç espectacular respecte al govern del PP , amb el qual era impossible parlar. Amb el govern Zapatero hem aconseguit que s’aprovi una llei de gestió del deute extern però tenim la sensació de que hem perdut una oportunitat molt bona. Aquesta llei podria haver marcat la diferència a nivell espanyol, però també europeu i podria haver estat molt més avançada i més valenta. Es podria haver assumit el repte de les auditories, ja no dic assumir els deutes il•legítims (perquè ja no espero això d’un govern) però si donar peu a que es facin moltes més avaluacions, molt més control de cap a on van els préstecs, molt més accés a la informació del que hi ha, molta més participació. Aquesta llei contempla que el Consell de Cooperació demani les dades de deute al govern, això s’ha fet però el Govern no els hi ha donat argumentant que no les pot difondre. Com nosaltres no estem al Consell de Cooperació, no podem accedir a aquestes dades. I això no es transparència, ni es participació ni és res. Això simplement és un parche.
En el tema dels crèdits FAD el mateix. El Govern no està per la reforma. Va acceptar dins de la llei aquesta obligatorietat de generar una nova llei de crèdits FAD dins d’aquesta legislatura. I és evident que no complirà aquesta promesa per que no té voluntat i perquè no té valentia. Això significaria posar-se en contra la patronal o les empreses. Si realment creuen que els crèdits FAD s’han de modificar no s’haurien de quedar a mig camí. I el mateix amb l’Ajuda Oficial al Desenvolupament: arribar al 0,5% s’està aconseguint amb cancel•lacions de deute i no amb recursos addicionals pels països del sud .
El govern Zapatero en tot s’està quedant a mig camí , no sé si és pel lastre del PSOE que té al darrera o pels partits de la oposició o perquè realment Zapatero no pensa el que diu.

FNH:  Quina valoració feu de la Cooperació Internacional que fa el Govern Català?

IF: No hem fet una anàlisi pormenoritzada de la cooperació catalana. Crec que és positiu que es canviï la perspectiva. Ara es dona més suport a les autoritats locals, o estatals al sud, als moviments socials. S’ha fet un pas més, s’han superat els projectes tipus “faig un hospital i aquí el deixo” . La cooperació ha d’estar molt més estructurada i ha d’anar molt més enllà d’aportar una sèrie de recursos. Creiem que van en bon camí. Potser hauria de ser més participatiu tot el tema de la Gestio del les negociacions del nou pla director que ha sigut bastant accidentat, segurament pels canvis de govern que hi ha hagut. En aquest anar i venir de direccions la participació ciutadana ha resultat perjudicada. De fet, penso que no haurien de consultar només a les ONG’s sinó també a altres sectors com les universitats que també trenen alguna cosa a dir. Hi ha molta feina a fer però es va pel bon camí.

FNH: Quins són els propers objectius de treball ens els propers mesos?

IF: Els nostres objectius són continuar fent recerca. Ara mateix estem fent una investigació sobre deute il•legítim espanyol, en concret els deutes d’Equador i Angola amb Espanya, per veure fins a quin punt son il•legítims. S’està fent una recerca sobre les trenta anys de crèdits FAD precisament per demostrar que és necessari modificar-los o renovar-los del tot. Per altra banda seguirem investigant l’impacte de les empreses transnacionals. Ara estem en diferents campanyes concretes : un sobre impactes de Repsol a Amèrica llatina, una sobre el paper d’Unió FENOSA a la privatització de l’energia a Nicaragua i Colòmbia. També està en marxa una campanya amb Justícia i Pau sobre el BBVA i la seva implicació en el finançament d’armament i de megaprojectes que tenen impactes ambientals.
També seguirem donant molt suport a la campanya Qui deu a Qui? Amb la setmana d’acció contra el deute del mes d’octubre que esperem que sigui important i que arribi a la ciutadania, perquè és el gran repte. I a nivell de pressió política, doncs intentar que al Parlament espanyol es negociïn les lleis de reformulació dels crèdits FAD i de la Compañia Española de Creditos y Seguros a la Exportacion. Seguim treballant en tots els ambits.