Fundació Nous Horitzons

Entrevista a Alba Maldonado Estela, de la Unidad Revolucionaria Guatemalteca (URNG). Guanyadora del Premi Cipriano García 2008.

“El meu compromís de vida és la lluita contra la violència, pels plens drets a la vida, per la igualtat i per la pau”

Alba Estela Maldonado és la secretària general de la Unidad Revolucionaria Guatemalteca (URNG), primera dona que assumeix el lideratge d’un partit a Guatemala. Ha estat diputada de la “bancada” de la UNRG fins al 2007. Durant 34 anys va formar part de la guerrilla a l’Ejército Guerrillero de los Pobres, on era coneguda com a “Comandanta Lola”, sobrenom amb el que encara ara s’identifica. És autora del llibre “Feminicidio en Guatemala, crímenes contra la humanidad” en el que explica la magnitud de la tragèdia dels feminicidis i la impunitat de la que gaudeixen els agressors. Actualment és un dels màxims exponents en la lluita global contra els feminicidis.

Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca va ser fundada el 7 de febrer de 1982, com a resultat de la coordinació dels quatre grups guerrillers més importants de Guatemala. El 1997, un cop finalitzada la guerra civil que va durar 36 anys, va iniciar un procés de conversió a partit polític, procés que va culminar el 1998, obtenint els tercers millors resultats del país a les eleccions de 1999. El 1997 va rebre el premi Príncipe de Asturias de Cooperació Internacional, conjuntament amb el Govern de Guatemala, per haver signat l’acord de pau. Actualment URNG té dos diputats al Congrés de la República de Guatemala.


Fundació Nous Horitzons: Quina és la situació actual de la violència contra les dones a l’Amèrica Llatina i més concretament al teu país, Guatemala?

Alba Estela Maldonado: En General, la violència va en augment en tant que hi ha fenòmens que la propicien, a més de fenòmens més estructurals de fons. Aquests fenòmens que la propicien són el narcotràfic, la presència de bandes o les situacions de guerra. Un cas de situació de guerra, per exemple és Colòmbia. Tot això genera cultura de violència, en general a tot Centre Amèrica hi ha molta violència. No hauria de ser així si no fos per una altra qüestió que és la impunitat de la violència envers les dones. Es produeix una forta discriminació, que és responsabilitat de l’Estat, que no protegeix les dones. A Guatemala es donen les dues coses, una cultura de la violència molt arrelada i la impunitat pels agressors. Després de 36 anys de guerra interna, la dona va ser tractada com a botí de guerra. Les dones sempre són la part més vulnerable de qualsevol guerra.

FNH: Com definiries el concepte de feminicidi?

AEM: El feminicidi és el genocidi contra les dones i succeeix quan les condicions històriques generen pràctiques socials que permeten els atemptats contra la integritat, el desenvolupament , la salut, les llibertats i la vida de les dones. El feminicidi es conforma per l’ambient ideològic i social del masclisme i la misogínia de violència normalitzada contra les dones, per absències legals i de polítiques de govern, cosa que genera una convivència insegura per a les dones, posa en perill la vida i afavoreix el conjunt de crims que exigim aclarir i eliminar. Aquesta definició està acordada entre d’altres, per la diputada mexicana Marcela Lagarde.

FNH: L’any passat vas estar a Europa per la presentació al Parlament Europeu de l’Informe sobre feminicidis elaborat per l’eurodiputat d’ICV Raül Romeva, en el que es definia el problema d’aquest tipus de violència extrema envers les dones com a un problema global i es presentaven algunes accions concretes per eradicar-la. Tens la sensació que arran de què s’elaborés l’estudi sobre feminicidis hagi millorat la situació? Tens la sensació que a Europa hi ha més sensibilitat respecte a aquesta qüestió?

AEM: Són diversos els factors que han produït una lleugera evolució en la legislació guatemalenca en l’àmbit dels feminicidis i un d’ells, sens dubte, és l’informe Romeva. És important que en espais com el Parlament Europeu es parli d’aquest fenomen i es porti a espais interparlamentaris com l’Eurolat. Tot i això, encara és massa d’hora per fer balanç de l’impacte real de l’informe Romeva. A l’informe s’insta el govern de Guatemala a prendre mesures concretes, si té un nivell de seguiment i observació elevat tindrà èxit, però encara queda molta feina per fer.

FNH: Quina relació mantens amb altres comunitats que tamé pateixen la xacra dels feminicidis, com és el cas de Mèxic a Ciudad Juárez o altres estats de l’Amèrica Central?

AEM: La relació més forta la tenim amb associacions i grups del Salvador. També tenim relacions amb institucions governamentals de Mèxic, més concretament a Ciudad Juárez. Desgraciadament no s’estan fent avenços significatius en la lluita contra la violència envers les dones. Com dèiem abans, a Guatemala, a més de l’informe Romeva, s’han donat altres factors coincidents que han propiciat millores. En aquests països, encara cal superar la impunitat.

FNH: Que opines del fet que ICV t’hagi concedit el Premi Cipriano García? Identifiques la teva lluita amb la que ell va tenir en el seu moment?

AEM: Rebre un premi com aquest, per mi té connotacions especials. El fet que Cipriano García fos un obrer lluitador antifranquista és especial perquè la meva generació, que és posterior a la del Cipriano, ja que jo tinc 63 anys, va tenir una influència molt profunda per a les lluites republicanes i també va tenir una gran relació amb la immigració espanyola posterior a la guerra civil. Molts dels nostres referents polítics i culturals són personatges com La Pasionaria, Antonio Machado o García Lorca, que van tenir reflex en el moviment revolucionari de Guatemala. Quan jo era membre de les Joventuts Comunistes, recordo que cantàvem cançons republicanes espanyoles. Posteriorment, després del Maig del 68 vam adquirir com a símbol al Che Guevara, però durant molts anys, els republicans espanyols van ser els nostres referents. Com deia la immigració espanyola provinent de la República també van influir-nos molt. En el meu cas, vaig estudiar a una escola amb un director i una directora que eren republicans exiliats, la Maria i l’Enrique Sellarés. Durant la contrarevolució a Guatemala van tornar a patir la repressió, fruit dels seus ideals revolucionaris.

FNH: Què suposa aquest reconeixement?

AEM: M’ha impactat el concepte de feminicidi com a problema global. Les dones de tot el món reben violència i cal fer d’això bandera comú i fer accions concretes. Les accions del Parlament Europeu, amb l’impuls d’ICV, mostren que es pot avançar amb estratègies comunes. Cal solidaritat entre comuns, això farà que quan hi hagi conjuntures favorables  es podrà avançar. El meu compromís de vida és la lluita contra la violència, pels plens drets a la vida, per la igualtat i per la pau.