05.05.15

Presentació "El relat polític. Els Missatges audiovisuals a les campanyes electorals. Iniciativa per Catalunya Verds 1988-2012"

La llibreria Alibri va acollir l'acte que va comptar amb la particpació de Marc Rius, responsable de les darreres campanyes electorals d'ICV, Xavier Ruiz Collantes,coautor del llibre, Claret Serrahima, dissenyador i Joan Herrera coordinador nacional d'ICV

L'acte va resultar un interessant debat sobre com es comunica la política avui. Marc Rius en la presentació del ponents va informar que Ruiz Collantes va ser l'autor també del llibre "Els cartells del PSUC" i que després d'aquella obra necessària calia, segons Rius, " continuar, des de la modèstia més absoluta, i acabar amb el cicle després del llibre dels Cartells del PSUC amb una obra sobre ICV". Va destacar dos elements del projecte, per una banda l'aportació en clau acadèmica de la contribució d'ICV comunicativament parlant de les seves campanyes,  i la dimensió emotiva sentimental de les persones que es senten identificades amb el partit. Per això Marc Rius va agrair la tasca feta per l'equip d'en F. Xavier Ruiz Collantes.

Per la seva banda Collantes va començar la seva intervenció agraint als altres dos autors del llibre la seva tasca i també a ICV, per "la llibertat absoluta en l'elaboració del llibre i a l'hora d'analitzar les dades, independentment de si les conclusions eren positives i negatives". Per Collantes l'objectiu del llibre era el de tenir un registre documental d'una formació política i contribuir a ampliar una determinada metodologia d'anàlisi. L'estudi exhaustiu dels espots electorals dona lloc, de forma molt sintètica a les següents conclusions:

Que l'eix vertebrador de les campanyes d'ICV és el relatat polític i que aquest relat es caracteritza per:

-          Ser la narració d'un conflicte ( entre esquerra- dreta)

-          Quan parla de les capacitat bàsicament parla de la voluntat de fer les coses, de transformar-les i que descansa en la mobilització ciutadana

-          El destinatari del discurs és diferent dels altres partits, el ciutadà-elector és molt semblant al que és ICV, amb les mateixes característiques i valors

Collantes va exposar que hi ha molts pocs partits que plantegen el relat com un conflicte esquerra-dreta ( on la dreta inclou també els poders econòmics, comunicatius etc...)

L'autor es pregunta si aquest relat polític arriba al ciutadà i com arriba? Per això planteja una qüestió important, que és el relat polític propi dels mitjans de comunicació, que reinterpreten allò que es diu. Per això es questiona fins a quin punt els mitjans de comunicació construeixen el que ell anomena un meta relat polític que va més enllà dels partits, els mitjans construeixen un discurs propi que fa variar, com es demostra avui dia, fins i tot el vot de la gent.

Claret Serrahima, va explicar la seva experiència quan va acceptar col·laborar amb ICV , perquè tenia afinitat política, coneixia Barcelona i tenia interès per la política. Claret va explicar que com a professional sempre s'ha guiat per la intuïció i el sentit comú i que en la seva col·laboració amb ICV aquesta intuïció va ser el que el va guiar a mostrar la part més "divertida" de la política en les campanyes que va treballar.

Serrahima també va reflexionar sobre els canvis en la forma de comunicar, afirmant que el cartellisme està esgotat, i que les xarxes son i seran un dels canals de comunicació i proposa treballar més en les xarxes socials.

Joan Herrera va ser l'encarregat de donar la visió des del punt de vista de ser el protagonista de les darreres campanyes electorals, en aquest sentit va agrair als professionals que han treballat en les campanyes, com en Claret Serrahima, Imagina i Jordi Frias i que en paraules d'Herrera "... ens han ajudat a millorar el missatge". Herrera va parlar de la importància de les campanyes electorals i que aquestes han decantat a obtenir millors resultats en situacions complicades, tot recordant la campanya del 2012 , després de la gran mobilització de l'11 S, Herrera recordava que ICV obté el millor resultat en un context que no els donava gaires bones perspectives. Va reivindicar per tot això la importància de les campanyes electorals i la necessitat de connectar amb el moment emocional, així com la presencia al carrer.

Herrera va destacar que ICV és una esquerra moderna que s'ha sabut renovar d'una forma no traumàtica i que ha innovat en el llenguatge, com quan recordava la campanya de Rafael Ribó al 1995 quan va parlar per primer cop del poderosos.