17.07.15

El col·legi de periodistes de Catalunya va acollir l’acte -Diàleg Barris, veïns i democràcia. Passat i futur sobre el model Barcelona

Les reflexions entorn el llibre de l’historiador i periodista Marc Andreu “Barris, veïns i democràcia . El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986)” va comptar amb la participació de diverses personalitats com l’urbanista Jordi Borja, l’ex regidora a l’Ajuntament de Barcelona Marina Subirats, l’actual president de la FAVB, Lluis Rabell i l’antropòleg José Mansilla, que van analitzar el passat i futur del model Barcelona.

Marc Andreu fent referència al que exposa en el seu llibre i per encetar el debat, va començar a citar el que l'arquitecte Josep Maria Montaner ha descrit com les etapes de Barcelona. Andreu ens parla de les tres etapes per posar a debat l'evolució de la ciutat.

Jordi Borja va ser l'encarregat d'encetar aquest diàleg  expressant el desacord amb aquestes etapes esmentades per Andreu i reivindicant que  l'evolució i enteniment de la ciutat s'ha de fer des del punt de vista històric. Les diferents intervencions de l'urbanista van anar en la línia de reivindicar  canvis en la política de legislació del sòl, "... hem d'atacar els mecanismes especulatius" " el model Barcelona és la conversió de l'urbanisme com a objecte polític i d'aquí en deriven instruments i mesures", així com de la necessitat d'abordar de veritat un govern metropolità i una fiscalitat metropolitana comuna que permetí tirar endavant polítiques conjuntes.

Marc Andreu, va donar pas a les reflexions de l'actual president de la FAVB, Lluis Rabell tot fent referència a la perspectiva crítica que ja existia al 1992 per part de les associacions i moviment veïnals. Segons Rabell la ciutat és el paradigma dels conflictes i el que ha passat a Barcelona és fruït d'aquesta lluita viva entre les diferents correlacions de forces. Per això Rabell apunta que els moviments especulatius actuals tornen a posar la ciutat en tensió, les pressions especulatives provoquen una fractura en la ciutat i depenent de com s'abordin ens donarà una fisonomia futura de la ciutat. Rabell va acabar reivindicant la necessitat de generar un nou somni, una utopia per la ciutat de Barcelona, on la ciutadania participi de la cogovernança de la ciutat.

Marina Subirats va començar explicant la seva experiència com a regidora de l'Ajuntament de Barcelona, on diferencia dues etapes ben diferents, una primera etapa formada per gent que s'estimava, coneixia i treballava per un projecte comú de ciutat i una segona etapa, a partir de 2003, on no son tant clars els objectius del que era el model Barcelona i fins el que llavors s'havia treballat. Per això per Subirats és important que en el futur de la ciutat les noves generacions prenguin consciència de la lluita que va significar  les primeres etapes de construcció de la ciutat. També va reflexionar sobre el que ella va anomenar els "mites de la participació" ja que si no es construeixen actors representatius aquesta participació acaben sent poc efectiva, per tant, cal construir uns actors representatius i amb capacitat de participar. Per Subirats el repte ara es passar de la indignació a la construcció d'alternatives.

José Mansilla va ser el darrer en intervenir i aquí teniu el que va exposar: https://antroperplejo.wordpress.com/2015/06/10/capital-simbolico-y-modelo-barcelona-participacion-en-la-mesa-redonda-barris-veins-i-democracia/