Fundació Nous Horitzons

Autor/a: Marà Hispano

Carta a la Teresa Pàmies (Barcelona, 29 de març del 2012)

Let it rain

Let it pour

It is for peace

We are fighting for

To hell with Hitler

To hell with the rain

We are fighting

For the boys in Spain

Teresa Pàmies recorda en el llibre Quan érem capitans, la seva participació l'any 1938, a Nova York, en el Congrés Mundial de la Joventut. Milers de joves nord-americans van cantar aquesta cançó en el decurs d'una manifestació antifeixista celebrada a la ciutat dels gratacels. El món era llavors ple de capitans i capitanes de la llibertat, una generació de joves esplèndida i generosa, carretada d'utopies i forces, una generació militant que va haver de créixer lluny de privacitats, aprenent a conviure sovint amb els dogmes.

Possiblement, per aquests records i d'altres, que lligaven a la Teresa a la seva joventut, la Teresa va ser una persona preocupada sempre pel futur que deixaríem a les futures generacions. La joventut va estar sempre el bell mig del seu discurs literari i polític. Quan després d'una jornada de lectura a la Biblioteca de Catalunya, l'any 1977, seia a descansar sota l'ombra d'un taronger, mirava els joves, la quotidianitat del ser jove en una societat de lliures, i recordava la seva joventut,

Nois i noies com érem nosaltres fa trenta-cinc anys, quan érem capitans

Tanmateix, en la lectura del seu darrer llibre, Informe al difunt, descobrim una Teresa que dialoga amb el Gregorio com si els anys no haguessin passat, potser cercant en la nostàlgia un dels centenars de passejos que no varen poder gaudir en la privacitat que tota parella reclama. Teresa: la dona, la companya, la mare. Una dona que defensa sempre la seva unicitat vers els altres; una companya sentimental i en el combat, que no una esposa; una mare respectuosa (sense límits) vers l'autonomia d'uns fills gairebé esclaus del devenir dels seus progenitors. Una Teresa que em deia, Home Marià! El fill del Mariano! , amb la satisfacció d'aquell que lliga fort generacions de lluitadors.

A la Teresa Pàmies preocupada pel futur de la humanitat, ret ICV homenatge. De les seves obres, premis literaris i discursos polítics, vesen un munt de fonts on poder copsar la seva qualitat intel·lectual i humana. No voldria però, passar per alt un gènere literari conreat per la Teresa i sovint oblidat en els cercles de les lletres pomposes: els seus obituaris, els seus escrits en memòria dels companys i companyes del PSUC de la seva generació. Val la pena buidar Treball i endinsar-se en aquests escrits, per la seva tendresa i per la seva veritat.

Teresa, companya política i amiga, en acabar, dir-te que un munt de  capitans i capitanes van sortir el passat 29 de març al passeig de Gràcia de Barcelona en la manifestació celebrada per motiu de la Vaga General. La premsa va remarcar la gran afluència de joves a les manifestacions celebrades arreu del país. Teresa, t'hagués encantat lligar fort aquest fil tensat pel temps, entre aquest jovent valent i aquells capitans i capitanes de la generació del 1936.

Salut i bon viatge

Barcelona, abril de 2012

Marià Hispano i Vilaseca

Fundació Nous Horitzons

Fitxer relacionat: CARTA_A_TERESA_PAMIES.doc